La Girona romana Gerunda, fundada a principis del segle I aC, es un excel·lent exemple del que era una ciutat romana provincial.
L'any 77 aC Pompeu edificà un oppidum (plaça forta emmurallada) sobre la Via Heraclea (futura Via Augusta). L'existència de Girona en aquesta ruta està documentada en un dels quatre vasos d'argent anomenats Apol·linars trobats a Vicarello (Laci, Itàlia), en el que figuren totes les mansions o parades del camí entre Gades(Cadis) i Roma.
Així la Girona romana s'erigí com a baluard defensiu de l'entrada de la Via Augusta a Hispània i esdevingué un centre important a la regió, amb l'articulació d'un ager romà al voltant de l'urbis gironina. En suma, ambdues unitats formaven la Civitas de Gerunda.
Un dels trets que defineix millor la civilització romana és el costum del bany calent, un hàbit que es detecta des de l'època baixrepublicana i que es perfeccionarà a partir del segle I aC amb la invenció del hipocaust i les concamerationes (parets dobles), que conduïen l'aire calent i que van fer possible escalfar espais immensos com les termes més grans concebudes, les termes de Caracalla a Roma 216 dC.